L'altre dia, en una de les meves profundes reflexions, em va venir un dubte al cap ..

Quin problema hi ha hagut al llarg de la història per deixar de banda el color marró?

M'explico ..

Per alguna estranya raó, trobem el marró camuflat després altres colors, com el negre i el groc ..

- Però GoRhY, què dius? què t'has pres?

Doncs sí! Sinó .. per què diem que els asiàtics són grocs, els sud-americans cafè amb llet i els africans negres?

Ningú s'ha adonat que TOTS són marrons!?

Doncs això és tot per avui, si algú coneix els orígens d'aquests colors assignats, que m'ho digui

I ara .. un acudit que em fa molta gràcia i que té més raó que un sant (encara que caldria substituir negre per marró ):

Benvolgut amic blanc:

Un parell de coses hauries de saber,

-Quan jo vaig néixer, jo era negre.
-Quan vaig començar a créixer, era negre.
-Quan vaig a la platja sóc negre.
-Quan tinc fred segueixo sent negre.
-Quan tinc pànic sóc negre.
-Quan em malalt sóc negre.
-Fins i tot quan em moro continu sent negre.

En canvi tu, estimat amic blanc.

-Quan neixes ets rosat.
-Quan comences a créixer et poses blanc.
-Quan vas a la platja et poses vermell.
-Quan tens fred et poses blau.
-Quan tens pànic et poses a marillo.
-Quan estàs malalt et poses verd.
-Quan et mors et poses gris.

I tu encara tens la gosadia de dir-me que:
jo sóc "de color"???

Signat: un negre.

Per cert, abans que comenceu a dir tonteries ja dic que no vaig a tolerar comentaris racistes / xenòfobs.

• Entrada Anterior: [IMPORTANT] Frau en la venda d'entrades per internet per a Jerez 2009
• Següent Entrada: Sant Jordi